Ioga
El ioga és una cultura mil.lenària originària de la Índia. Els seus ensenyaments han estat revelats secretament de mestre a deixeble, en una cadena que ha arribat fins als nostres dies. La paraula ioga té dos significats principals:
-
Unió: la unió amb un mateix i la unió de l’individu amb el cosmos.
-
Les tècniques o mètodes per arribar a aquesta unió: en aquest sentit, el ioga podria definir-se com un conjunt de tècniques de perfeccionament de l’èsser humà a nivell físic, mental i espiritual.
Malgrat que el ioga és un de sol, conté diferents sendes que, tot i conduent al mateix objectiu, segueixen camins diferents. Les sendes del ioga són moltes però podrien ser resumides en quatre de principals:
-
Karma-Ioga: la senda de l’acció
-
Bhakti Ioga: la senda de la devoció i de l’amor
-
Gñana Ioga: la senda de la indagació i el discerniment
-
Raja Ioga: la senda de la introspecció
-
Hatha Ioga: la senda de l’equilibri de les energies internes.
La pràctica combinada d’aquests iogues es coneix com a “Ioga Integral”.
HATHA IOGA. Ioga físic
És el ioga més conegut i practicat a l’Occident, i és amb el que el nosaltres treballem. El Hatha Ioga és un sistema molt elaborat de tècniques psico-fisiològiques que inclouen els següents exercicis físics: postures (asanes), claus energètiques (bandhes), gestos psíquics (mudres), exercicis respiratoris (pranayama) i de purificació interna (shatkarmes). Les seves pràctiques actuen directament sobre el cos-ment, purificant-lo i dotant-lo d’harmonia i equilibri.
Té com a objectius:
La finalitat primordial del ioga queda implícita en la seva definició; però més concretament, pel que fa a les pràctiques, l’objectiu està en funció dels interessos del practicant. Mentre que per a uns és el mitjà d’aconseguir relaxació, descans i equilibri, per a d’altres és la forma de desenvolupar la seva ment i augmentar la seva capacitat de concentració. Per a les persones malaltes, comença essent una teràpia complementària. En molts casos, la pràctica del ioga es converteix en la via cap a un coneixement superior i la realització personal. L’objectiu el marca el propi practicant.
Destinataris:
-
Totes aquelles persones que per les seves activitats quotidianes mantinguin postures estàtiques continuades i/o realitzin moviments repetitius, provocant escurçaments musculars, alteracions de la postura, manca d’energia...
-
Persones amb dolors aguts o crònics de l’aparell locomotor i/o disfuncions del moviment.
-
Qualsevol persona que vulgui millorar l’equilibri entre cos i ment.
Material necessari:
-
Una sala tranquil·la i a una temperatura confortable
-
Un matalàs per a estirar-se a terra
-
Una manta per a mantenir la temperatura corporal del pacient/practicant.